Un gat que guaita

Aquest és el nostre veí xafarder

Pau Casals interpretant BACH - Suite no 1 per Cello

Una de les escenes de l'última pel·lícula de Pere Portabella, El silenci abans de Bach, inclou aquesta banda sonora. És la suite número 1 per violoncel, de Bach. L'havia escoltat, però avui els sentits me l'han feta redescobrir. Pel YouTube he trobat aquest petit tresor interpretat pel mestre Pau Casals des de Sant Miquel de Cuixà l'any 1954. Dos tresors en un.

M'ha tocat una mica de Primitiva!

Ostres tu, és el premi més gran que m'ha tocat en els jocs d'atzar: 233,33 eurons que compartirem amb els companys de feina. És clar, la sort em reserva una bona xifra per quan tingui pensat repartir el premi més espatarrant al meu número.

"La sort al teu costat", com diu Lotto Catalunya, és el que vull tenir amb algun d'aquests bitllets que compro de tant en tant a La Rialla o al primer venedor de l'ONCE que m'inspira.

Ara ja he començat, és qüestió de no abaixar el ritme. Sort!

I SALUT!

Petits regals

Diuen que cadascú té el que es mereix... bé, encara necessito que algú o algun fet em rebati els peròs que em mereixen aquesta frase. Avui m'han fet un regal. Ha estat una sorpresa inesperada, un regalet de "perquè sí". Em podria posar filosòfica i dir que cada un dels dies que passem ens ofereixen molts regals, però estem acostumats, almenys jo, a rebre detallets que puguis palpar. De fet, possiblement el que més m'ha agradat d'aquest regalet és la improvisació, l'espontaneïtat i sobretot, el pensar que algú té ganes de dir-me alguna cosa més enllà de l'objecte. Gràcies Cuca.

L'afany de normativitzar

Aquests dies sentim a parlar de la nova normativa que s'aplicarà a les bicicletes en la circulació de Barcelona. Com en tot, aquestes ganes de normalitzar algunes situacions passa per establir unes normes i d'aquesta manera, normativitzar una situació que en un principi s'ha avaluat com a deficient, problemàtica... Ara bé, posar normes també vol dir que el fet de no complir-les implica una sanció. Està clar que la sanció econòmica toca els nassos perquè que et toquin la butxaca no agrada a ningú.

Sovint es parla que les lleis i les normes es fan des d'un despatx i que a la llarga, la seva aplicació topa amb una realitat molt diferent. I és que acabes pensant que fer les normes no deu costar massa perquè no s'hi esmercen gaire a l'hora de pensar en el què implica. Per exemple (i això ho vam parlar fa pocs dies), em treuen tots els punts del carnet. Això vol dir que he infringit la llei i està clar que això té una penalització. I si poses en risc la vida dels altres és imperdonable. Ara bé a la pràctica els que pitjor condueixen, els que avancen en contínua, els que van a 160 per la carretera... no els enganxen, deu ser la llei de Murphy. Sigui com sigui, a ells no però a tu, que no vas fent el boig, sí que et quedes sense carnet. Molt bé, sense cotxe. Molt bé, és que aquest país té una infraestructura de transport públic per intentar contrarrestar això? És que posaran més trens perquè pugui arribar a la feina? És que posaran un bus per arribar a l'hospital el dia que m'hagin de visitar?

Evidentment, quan et retiren el carnet s'ha d'entendre com un "càstig", però no cal que sigui una condemna. Aquesta limitació fa que un cop més, hi hagi un greuge comparatiu entre unes zones i unes altres. I com sempre, les normes fetes per la capital també han de valer per tot arreu. Hi ha coses que no són extrapolables i aquesta n'és una. A veure com acaba el tema de les bicicletes...

Un tros de Senyera

Un dia especial: la Diada de l'11 de Setembre a Ulldemolins (Priorat). L'Agrupació Excursionista Montsant fa 18 anys (si no em descompto) que puja aquesta Senyera de gairebé 25 metres a la Roca del Llençol, al Montsant.

De professors universitaris

Qui més qui menys ha apreciat un professor o una professora. Potser també n'heu destestat algun o alguna. I qui diu professor/a, diu mestre o mestra, paraula que té unes connotacions que van molt més enllà (això ho diu un bon amic, el Pep). Aquest post no l'escric per dir quins professors han estat els que més m'han agradat, inspirat o il·lusionat (o fins i tot, he odiat), sinó que ho faig per plasmar una situació que em sorprèn en un món on l'educació hauria de ser MOLT important. Anem-hi. Aquell qui arriba a ser professor universitari i encara amb més "inri", un professor universitari de la facultat de magisteri, hauria de ser gairebé gairebé, "el mestre perfecte". Això seria el desitjable, però ja sabem que la perfecció no existeix i de fet, tampoc és això el que pretenc. Ara bé, el problema és que en aquest context que us he citat, el professor ni tan sol faci allò que predica. I encara més greu és que un professor amb molta, molta, molta experiència, et decebi. Hi ha coses que em costa entendre i aquesta, n'és una. Tenim un pilar pendent en aquesta societat, el de l'educació: primària, secundària i universitària. El conseller Ernest Maragall deia aquest 12 de setembre, el primer dia del curs 07/08, que Catalunya ha d'aspirar a la millor educació d'Europa. Cal millorar. I molt.

Si me das a elegir / Manu Chao

Perquè escolteu la cançó, encara que no estigui gravada a Poboleda.

Manu Chao a Poboleda

Mescla de tot: mescla de rastes, mescla d'edats, mescla d'estils, mescla de grandeses... un músic idolatrat en un poble poc conegut. Manu Chao a Poboleda. Diumenge 2 de setembre, just un dia abans de la sortida al mercat del seu últim treball, La Radiolina, el músic parisenc actuava davant d'un miler de persones. Podríem afegir-hi "privilegiades", ja que no estava massificat i havíem pagat 10 eurons. Tot i que alguns dels temes resulten semblants a nivell musical, Manu Chao es retrata com un poeta que musica els seus temes amb tanta força com festa. Em quedo amb aquesta declaració. Com diu sempre algú molt proper, la lletra és fantàstica.

Si me das a elegir
Entre tú y mis ideas
Que yo sin ellas
Soy un hombre perdido

Si me das a elegir
Entre tu y la gloria
Pa que hable la historia de mi
Por los siglos

Si me das a elegir
Entre tu y ese cielo
Donde libre es el vuelo
Para llegar a otros nidos

Si me das a elegir
Me quedo contigo

Pues me enamorado
Y te quiero y te quiero
Y solo deseo
Estar a tu lado
Soñar con tus ojos
Besarte los labios

Si me das a elegir
Entre tú y mis ideas
Que yo sin ellas
Soy un hombre perdido

Si me das a elegir
Me quedo contigo

Pues me enamorado
Y te quiero y te quiero
Y solo deseo
Estar a tu lado
Soñar con tus ojos
Besarte los labios

Si me das a elegir
Entre tu y la gloria
Pa que hable la historia de mi
Por los siglos

Si me das a elegir
Me quedo contigo

Si me das a elegir
Entre tú y mis ideas
Que yo sin ellas
Soy un hombre perdido

Si me das a elegir
Me quedo contigo

Pues me enamorado
Y te quiero y te quiero
Y solo deseo
Estar a tu lado
Soñar con tus ojos
Besarte los labios

Si me das a elegir
Entre tu y la gloria
Pa que hable la historia de mi
Por los siglos

Si me das a elegir
Me quedo contigo

Pues me enamorado
Y te quiero y te quiero
Y solo deseo
Estar a tu lado
Soñar con tus ojos
Besarte los labios
Sentirme en tus brazos
Que soy muy feliz

Si me das a elegir
Entre tú y mis ideas
Que yo sin ellas
Soy un hombre perdido

Si me das a elegir
Entre tu y ese cielo
Donde libre es el vuelo
Para llegar a otros nidos

No tinc vacances...

Em recreo mirant el web de Catai, pensant que algun dia tindré temps i diners per escollir la destinació que més m'agradi per poder perdre-m'hi. Una companya m'envia un correu electrònic amb un document adjunt en format .ppt i convida a fer un passeig pel món a aquells que no tenim temps per fer vacances... He passat tot l'estiu pensant que tot arribarà, que trobaré el temps per escapar-me i ara que s'acaba l'estiu necessito desesperadament uns dies de descans, uns dies per obrir de nou els sentits, per resituar-me i agafar energies.

Començo

Amics, començo ara i aquí aquest blog que tantes vegades havia volgut materialitzar. Potser encara no té l'aparença que més m'agrada, però com tot, a poc a poc anirà agafant forma. Sigueu tots benvinguts.