L'afany de normativitzar

Aquests dies sentim a parlar de la nova normativa que s'aplicarà a les bicicletes en la circulació de Barcelona. Com en tot, aquestes ganes de normalitzar algunes situacions passa per establir unes normes i d'aquesta manera, normativitzar una situació que en un principi s'ha avaluat com a deficient, problemàtica... Ara bé, posar normes també vol dir que el fet de no complir-les implica una sanció. Està clar que la sanció econòmica toca els nassos perquè que et toquin la butxaca no agrada a ningú.

Sovint es parla que les lleis i les normes es fan des d'un despatx i que a la llarga, la seva aplicació topa amb una realitat molt diferent. I és que acabes pensant que fer les normes no deu costar massa perquè no s'hi esmercen gaire a l'hora de pensar en el què implica. Per exemple (i això ho vam parlar fa pocs dies), em treuen tots els punts del carnet. Això vol dir que he infringit la llei i està clar que això té una penalització. I si poses en risc la vida dels altres és imperdonable. Ara bé a la pràctica els que pitjor condueixen, els que avancen en contínua, els que van a 160 per la carretera... no els enganxen, deu ser la llei de Murphy. Sigui com sigui, a ells no però a tu, que no vas fent el boig, sí que et quedes sense carnet. Molt bé, sense cotxe. Molt bé, és que aquest país té una infraestructura de transport públic per intentar contrarrestar això? És que posaran més trens perquè pugui arribar a la feina? És que posaran un bus per arribar a l'hospital el dia que m'hagin de visitar?

Evidentment, quan et retiren el carnet s'ha d'entendre com un "càstig", però no cal que sigui una condemna. Aquesta limitació fa que un cop més, hi hagi un greuge comparatiu entre unes zones i unes altres. I com sempre, les normes fetes per la capital també han de valer per tot arreu. Hi ha coses que no són extrapolables i aquesta n'és una. A veure com acaba el tema de les bicicletes...