Entre injecció de moral i declaració de principis

Cal que cada docent del cos de mestres sigui capaç i mereixedor de signar aquestes línies. És una reclamació en forma de declaració de principis, però també ha de ser per a tots i cadascun dels i les mestres, una injecció de moral per seguir creient en la vocació d'ENSENYAR.

Sóc mestra, sense pors i sense complexes.
Sóc mestra, m'honro de ser-ho i estic orgullosa de la meva professió.
Sí, tinc dos mesos de vacances i un horari de docència directe bastant dens.
Sóc mestra, treballo a l'aula i fora d'ella i la gent no ho sap i a mi no m'importa.
Sóc mestra i no discuteixo sobre els dies de descans dels bombers, ni els dels funcionaris de presons.
... Sóc mestra i quan vaig al metge no li discuteixo el seu diagnòstic, només espero que em curi.
Sóc mestra i quan vaig per l'autopista, condueixo amb confiança perquè sé que la va dissenyar un enginyer de camins.
I vostès, qui són? Per què s'atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Sóc mestra i ensenyo cada dia el camí a seguir per aconseguir les competències d'una professió.
Sóc mestra i cada curs rebo nens dels que aprenc tant com ells de mi.
I vostès, qui són? Per què s'atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Sóc mestra i treballo cada dia amb persones sensibles i fràgils perquè encara no han assolit la maduresa.
Sóc mestra i intento inculcar treball, esforç i dignitat per aconseguir l'èxit personal.
I vostès, qui són? Per què s'atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Em baixen el sou, em pugen les hores de feina, m'incrementen els alumnes a l'aula…
JO SÉ QUI SÓC!!!
Però… vostès, qui creuen que són?

Extret del bloc Diana Educa

Creure's

I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest món un lloc digne dels seus fills.

Pau Casals

BONES FESTES!

Sergi, Judit i a dins la seva caseta, l'Elna... us desitgem SALUT, FELICITAT I CORATGE!

Torna... el pessebre!