Fer-se amiga de la terra

Els primers rajos de sol banyen la Llena i empaiten el gebre de bon matí

Qui estima el territori, sent la necessitat de sentir-lo ben a prop: veure les muntanyes, observar els arbres, trepitjar la terra, tocar les pedres, escoltar els mixons, olorar cada estació de l'any... I és clar, per estimar-la és necessari conèixer els seus detallets i els seus canvis, els que la fan certament animada.

Nosaltres hem de posar-hi de la nostra part. Em refereixo a designar els arbres pel seu nom: una argilaga, un romer, un coscoll, una alzina, un pi, un roure, un arbocer o un auró. Quines paraules més belles! I si ens hi fixem arribarem a distingir aquella branca que s'ha trencat, aquella pedra que ha cedit, el sender que s'ha perdut, la construcció precisa d'aquell niu, l'aigua del rierol o l'olor de la humitat. La terra és viva i ens dóna vida. Sentir tot això et permet estar més a prop de la terra i tot el que aquesta proporciona, també et permet entendre-la i preveure-la.

Notar aquesta proximitat et situa en la línia de l'amistat. Sí, l'amistat amb la terra. En els temps que corren és útil conèixer i tenir ben a prop allò que és real de veritat: ni televisió, ni internet, ni polítiqueta, ni moda, ni consumisme. El que és real et fa tocar de peus a terra.

Tenir amistat amb la terra ens proporciona unes sensacions gairebé inexplicables i ens transporta als nostres orígens. Respectar-la i estimar-la ens farà sentir-nos-hi més a prop. Ella ens acull i com més la coneixem, més bé ens hi sentim.

Esventada informativa

Caiguda d'arbres a Poblet

Cap de setmana ventós, molt ventós. Els mitjans de comunicació s'han vist desbordats per l'allau de casos d'arbres caiguts, murs a terra, teules arrencades... i veïns sense llum. I alguns també, sense aigua ni calefacció. Dit sigui de passada, tenim una dependència molt gran amb l'electricitat. És clar que les companyies elèctriques tenen la paella pel mànec a l'hora de negociar amb els polítics!

Aquest cap de setmana i encara avui dimarts sento titulars i encara ara no em sento representada amb el que s'explica. Quins són els criteris que han utilitzat els mitjans catalans per fer la cobertura informativa de tot plegat?

Ahir escoltava que a Sant Cugat del Vallès hi ha mil arbres a terra, tota una destrossa. Però és que a les comarques de Tarragona, on hi ha molta massa boscosa també, hi ha tants o més arbres a terra. No compten?

I el repartiment de generadors, tampoc arriba a Tarragona? Tot es queda a Puigcerdà?

També vaig sentir que "a Tarragona esteu acostumats a aquest vent". Ah, sí? Des de quan? D'acord que hi ha comarques que són més ventoses, com a la demarcació de Girona, però al Camp, aquest vendaval no s'havia vist mai!

Dissabte esperava l'especial informatiu de Catalunya Informació: només vaig sentir una roda de premsa on es parlava de les incidències i tot i que Tarragona concentrava la major afectació, després vam haver d'empassar-nos la roda de premsa de l'Hereu.

I a l'Espluga? Hi ha un nen que està ingressat a BCN amb traumatisme cranoencefàlic per una teula que li va impactar al cap.

Un cop més, tot el que hi ha fora de BCN és zona "0". Com si no hi fóssim.

Els reptes per la mens i el corpore

REPTE: 1 m. [LC] Fet de provocar algú a un combat, a un duel, etc.

M'he sorprès una mica en trobat només aquestes entrades de la paraula REPTE al DIEC. Jo em volia referir als reptes personals, ja no tant de caire bèl·lic sinó en el sentit de la superació.

La constància sovint, ajuda a assolir un repte. Però no ens recordem tant dels dies en què vam estar treballant-hi sinó en el repte en si, en la comtessa aconseguida. És imprescindible la constància en el dia a dia per aconseguir les nostres fites personals, laborals, esportives... Tot i això, és imprescindible plantejar-nos com a possibles els reptes que ens plantegem i finalment, assolir-los.

El record d'un repte assolit perdura molt de temps i ens ajuda a superar nous plantejaments que ens fan transformar i crèixer. En fa persones més fortes a nivell físic i psíquic.