Sant Esteve

"Pots arribar a qualsevol lloc, sempre que caminis prou"

Lewis Carroll

Nadal

Una troballa: un poema preciós que la padrina va aprendre quan tenia vuit primaveres. Avui, als seus 88 anys, encara el recorda. El Manel l'ha recuperat de la seva memòria i ens l'ha regalat aquest Nadal.

Lleugerament modificada, és una poesia d'Antoni Bori i Fontestà (1862-1912) publicat a Lo trobador català l'any 1892.

XAUXA

Xauxa és un país molt gran,
bonic per excel·lència,
allà es neda amb opulència
i de pobres no n'hi ha.

Allí no mana ningú
tothom creu i va recte
perquè s'acata el respecte
i el pensar de cadascú.

Així tots viuen tranquils
en la més dolça harmonia
sense crims ni policies
ni plets ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions,
com que no hi ha propietaris
no hi ha advocats ni notaris,
ni es paguen contribucions.

Tothom troba el que demana
i per acontentar qui els vol
cada dia surt el sol,
i plou set cops per setmana:
el dilluns plouen conills,
el dimarts coloms rostits,
el dimecres botifarres,
el dijous ous,
el divendres faves tendres,
el dissabte un bon recapte
i el diumenge de tot es menja.

He dit!

Terra, treball, cultura, sentiment (Obrint pas)

Del tronc, al tronc amb molsa

Amics, canvio el tros de tronc per un tros de tronc amb molsa.

Aquesta serà a partir d'ara, la benvinguda a l'"Un tros de".

Amplia el caganer!

Voldria ser caragol

Em truca un amic per anar a fer un cafè. Això no té res d'estrany, oi? Doncs resulta que una cosa tan normal i quotidiana com aquesta em va resultar xocant fer-la en un dia de cada dia... Tot plegat em va fer tocar de peus a terra. Amb el ritme que porto (sembla que), si no és cap de setmana, no tinc temps de fer un cafè amb els amics!!!

Això passava la setmana passada. Però avui parlàvem del temps. No de si farà sol o plourà -tan de bo!-. Sinó del pas dels minuts i de les hores. I dels dies i dels mesos!

Ambdues coses m'han fet adonar que cal que inverteixi el meu temps en coses més profitoses... Ja sé que és fàcil dir-ho, però a la pràctica costa d'aplicar perquè estem immersos en una espiral voraç que no ens deixa ni assaborir aquells moments que fan que la vida tingui més sentit encara.

Cal topar amb les evidències per adonar-nos del què tenim davant... I jo m'acabo d'adonar d'una cosa tan simple i eloqüent com aquesta. Quin munt de coses que em dec estar pendent... Necessito més temps per tot, però com que això no ho puc aconseguir, hauré d'aprendre a gestionar-lo millor. És una qüestió de prioritats, és clar.

Voldria ser caragol per veure, lentament, tot el que em passa pel davant.

Per cert! El cafè de dilluns passat va ser genial! Dues hores i mitja per posar-nos al dia. I encara falta...

La gorra musca al sopar d'ovelles esgarriades

TOT TÉ UN PERQUÈ

El Camp de Tarragona ha tingut tradicionalment com a barretina pròpia la gorra musca, que en lloc del més conegut vermell de la Catalunya septrentional, aquí adquireix el lila com a color distintiu. La història d’aquest capell arrenca al nostre país a la Baixa Edat Mitjana i era emprat tradicionalment pels homes al món rural. Des de finals del segle XIX, la gorra musca va començar a entrar en desús i, per això, el famós fotògraf vallenc Pere Català i Pic va voler deixar constància gràfica dels últims en emprar aquest barret a casa nostra. A mitjans dels anys vint del segle passat, va convocar als darrers espluguins que encara la feien servir per fer-se una foto. Aquesta foto i la voluntat de reviure aquesta tradició de la indumentària de la nostra terra van motivar-ne la recreació en ple segle XXI i, alhora, aprofitar per fer un rècord mundial en un aplec multitudinari portant tothom al cap la gorra musca. I, per afegitó, tothom va portar una etiqueta amb el renom de la casa, tot cercant la recuperació d’aquest manera tradicional d’apelació. (Font: http://www.festes.org/)

*musc -a

[1690; variant de mesc]

adj De color fosc, especialment morat. Barretina musca.

Els espluguins, batent rècords

1 de desembre. Sopar d'Ovelles Esgarriades. TOT UN ÈXIT. El pastor Vives i el seu ramat més proper aconsegueixen convocar més de 300 ovelles espluguines i ben esgarriades. L'efemèride passa a la història amb una instantània que reuneix el rècord mundial de gorres musques en un espai. Enhorabona Vives i companyia! Ànims Xop!

De crostes i ferides

Diu un diputat del PSC que "cal arrencar la crosta nacionalista" de TV3 i Catalunya Ràdio. Joan Ferran ha llençat la seva màxima i s'ha quedat tan ample. Jo, que no sé massa cosa d'aquest senyor, no el situo en cap tipus de trajectòria política, cosa que significa que no tinc cap prejudici envers ell.

Ara bé, posats a arrencar, podríem començar a deixar erms altres territoris comunicatius, com per exemple els que insulten, els que cada dia apunten a la mateixa diana i els que d'una manera premeditada, són tendenciosos. Aquests són precisament els que sembren les ferides obertes que hi ha en la nostra societat. I que no em surtin amb el pluralisme als mitjans, que aquesta fal·làcia ja està gastada i es fa anar segons el vent que bufa.

En fi, que si aquí tenim una crosta és perquè ens han ferit i que si el que volem és que tot estigui una mica més tranquil, hem d'evitar que ens facin mal.

Així doncs, arrenquem crostes o deixem de ferir? Al fi i al cap, si l'arrenques, continua havent-hi una ferida...

Per cert, el nacionalisme -en aquest cas, el catalanisme- no és una crosta, és una evidència.

El millor de classe en molts dies

Arran dels Premis Marta Mata, nascuts en el si de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, s'ha editat la invitació per l'acte d'entrega dels guardons. Aquesta postal conté un text magnífic de Salvador Espriu. Encerta cada una de les paraules del curt però intens discurs que us ressenyo a continuació. Ressalta tota la importància, i alhora el repte, de SER mestre:

Jo veig encarnades en vostès, mestres de Catalunya, dones i homes, senyores i senyors, totes aquestes qualitats, totes aquestes excelses virtuts, i encara moltes altres, entre les quals una clara i altíssima vocació, l'abnegació, l'altruisme, la diligència i el no defallent treball. Bandejant la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, el neci triomfalisme, el paralitzador pessimisme, el paternalisme, el pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formen i formaran, contribueixen i contribuiran decisivament a formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans, de tots dos sexes, d'aquest demà que ja és resplendor cristal·lina d'alba. Per vostès, les unes i els altres, nenes i nens, noies i nois, van aprenent o aprendran a ser forts, valents, cortesos, honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, demòcrates, no demagògics, lliures, feliços, rigorosos i agraïts. I nets, en el sentit més ampli del terme.

Com diu ell: FANTÀSTIC