Gràcies amics!

Una imatge val més que mil paraules! I moltes imatges... valen moltíssim!

Molt bona i per pensar-hi durant una estona...

La crisi financera no és una llei de la natura, es pot canviar

Poul Nyrup Rasmussen

Sol, bosc i aigua fresca: un racó estiuenc

La muntanya vella

Machu Picchu = Muntanya vella, hi hem anat i hi hem pujat. Preciós!

14J = MIL GRÀCIES A TOTS!

Ens vàreu omplir amb tantes i tantes sorpreses que ens vau fer sentir molt bé. Quina companyia més bona que tenim! Quina festa tan genial! No vam parar de dir i no parem de dir que ÉS GRÀCIES A VOSALTRES que la festa va ser divertida, entretinguda, sorprenent, alegre, espontània, emotiva... i mil un adjectius més.

Aquesta tarda acabarem de rematar les maletes: dos pantalons, tres camisetes, tres calces, tres mitjons, tres sostens -el Sergi no en porta-, una jaqueta, un impermeable, un arsenal de medicines, un mininecesser... i una bona càmera per fer les fotos! I la Lonely Planet, és clar! Us ho explicarem tot al tornar amb una bona taula a Ulldemolins! -prometem no fer-nos pesats amb les fotos...-

Petons!

Post 40

• Escoltar una cançó i transportar-te a un vell moment
  
• Despertar els sentits i captar mil i una sensacions
• Saber que potser tens un sisè sentit, pel que sigui
  
• Encaixar amb el que escoltes, veus, vius
• SENTIR-TE VIU
  

Tot té un preu

Però no podem anar a contranatura:


"Quan l'últim arbre serà talat,
l'últim riu emmetzinat,
l'últim peix pescat,
te n'adonaràs que no et pots menjar els diners"

La pluja també ha portat la primavera

Els arbres desperten, igual que els arbustos i l'herba. Semblava que aquest any la primavera no tenia res a dir, perquè amb el temps que fa, l'estiu l'apreta per arribar abans... Amb només una mica de pluja, la senyora primavera ja guaita amb simpatia i ha estès el seu llençol de verd, colors, ocells i flors. Quin munt de sensacions. Benvinguda!

Falten 3 mesos per la festa.

El quadern gris en blog

Magnífica idea. Us en dono l'enllaç, per si us hi voleu subscriure i rebre diàriament les notes del Quadern Gris de Pla al vostre correu. Podreu llegir aquesta obra amb múltiples enllaços i informació addicional.

No sóc la primera ni l'última en recordar que si Josep Pla visqués, tindria el seu propi blog.

Enhorabona per la iniciativa!

Avui fa 90 anys, Josep Pla escrivia...

Blog d'El Quadern Gris

Memòria "rara". 7,5

Aquest és el comentari que m'han escrit en una memòria que he redactat per a un treball de la facultat... En un primer moment no he entès la lletra -o no la volia entendre...-, però continuo pensant que és una observació poc adient per un treball universitari... Més que res, poc clara.

Es tractava de fer una memòria de síntesi. En 10 pàgines i amb un esquema molt estructurat havíem de parlar dels diversos ítems donats. He fet 10 pàgines i he parlat del que se'm demanava, però davant de la professora m'he vist abocada a "defensar" les hores i hores de feina feta ja que després de llegir "memòria rara", m'he quedat estorada.

M'imagino -després d'haver-ho comentat amb la professora- que pretenia obtenir uns treballs no només sintètics -feina costosa i meditada-, sinó "fàcils de llegir". És a dir, que en un cop d'ull pogués veure si havíem tractat cada un dels punts que ens havia proposat.

Res a dir, però en tot cas, un professor ha de dir als alumnes de què se'ls avaluarà. En la meva tasca de "defensa" he intentat fer-li entendre que tots els punts estaven tractats, però que la manera de presentar-ho era la redacció, la prosa. Per tant, es tractava d'una qüestió de forma, però no de fons ni de continguts.

Conclusió: té més en compte la forma que el fons... Així anem.

He fet treballs de copy-paste, treballs de sortir del pas, treballs amb contingut, treballs amb creativitat, treballs de síntesi, treballs amb molta palla, treballs estructurats... Però no m'ha passat massa vegades -que recordi- que un professor em digui que un treball és "rar".

El millor ha estat el comentari dels annexos, on m'ha anotat: "no se't demanava". Ah! Molt bé! Jo que volia fer uns annexos amb contingut, amb esforç, aportant material important... I em diu que això no calia posar-ho, que no sap per què ho he posat... Doncs perquè quan va entregar el guió de treball hi deia: "annexos: recursos que ens poden enriquir".

De vegades tinc la sensació que la feina ben feta no es recompensa. Falta objectivitat i criteris. Parlo des de la modèstia. Sé que tinc mancances.

Vaig al "pobla"

Últimament he reflexionat sobre una qüestió. Tard o d'hora s'encén la bombeta... i fa uns dies m'he adonat un cop més, de la importància del llenguatge i de què comuniquem quan parlem. No només pel què diem, sinó per com ho diem.

Sentia una conversa on es deia "me'n vaig al poble"... Em va fer pensar, perquè sovint, quan sento aquesta última paraula, la sento vocalitzada com "pobla". I jo, que sóc de poble, mai he dit ni sentit a dir dels meus amics i companys de "poble", que me'n vaig al "poble". En tot cas, he parlat amb propietat i dic que "me'n vaig a l'Espluga" o que "me'n vaig a Ulldemolins".

No sé què pensareu els que sou de poble, potser estic extrapolant massa... La conclusió és que la gent de ciutat -com més gran, més s'accentua-, diu que se'n va al poble en comptes de dir el nom de la destinació... Curiós, oi?

En tot cas, parlem tots amb propietat i així potser ajudarem a posar nom a la nostra geografia, massa marcada per la centralitat.

Feia dies que hi pensava, però no m'hi posava. Avui he trobat un bon motiu per fer-ho. A mode de vídeoclip, un bon grapat de consells.

Cap d'any entre amics

Arriba el 2008, tenim tot un any vuit/buit per omplir-lo amb el que nosaltres vulguem.
Feliç 2008!

Més fotos!