Vaig al "pobla"

Últimament he reflexionat sobre una qüestió. Tard o d'hora s'encén la bombeta... i fa uns dies m'he adonat un cop més, de la importància del llenguatge i de què comuniquem quan parlem. No només pel què diem, sinó per com ho diem.

Sentia una conversa on es deia "me'n vaig al poble"... Em va fer pensar, perquè sovint, quan sento aquesta última paraula, la sento vocalitzada com "pobla". I jo, que sóc de poble, mai he dit ni sentit a dir dels meus amics i companys de "poble", que me'n vaig al "poble". En tot cas, he parlat amb propietat i dic que "me'n vaig a l'Espluga" o que "me'n vaig a Ulldemolins".

No sé què pensareu els que sou de poble, potser estic extrapolant massa... La conclusió és que la gent de ciutat -com més gran, més s'accentua-, diu que se'n va al poble en comptes de dir el nom de la destinació... Curiós, oi?

En tot cas, parlem tots amb propietat i així potser ajudarem a posar nom a la nostra geografia, massa marcada per la centralitat.