Per creure i pensar (i espero, demostrar) que les coses es poden fer amb "autoexigència màxima i la recerca de l'excel·lència". Que podem tenir un llistó molt alt i trobar un fil de sensibilitat quan expliquem què passa al món, i també a casa nostra. I que des de casa nostra puguem mirar el món entenent que allò més llunyà també ens afecta.
Contenta de poder llegir "iaquí". I sentir el que fa temps que sento, entenent que allò que passa pel meu cap és la missió cercada per alguns. Se'm regiren interrogants, alguns per què, certes argumentacions... quan trobo unes línies certes, unes certes línies: "això confirma que hem vingut a aquest món a conviure, a comunicar-nos".
I esclato quan trobo més avall, unes quantes paraules plenes de veritat. I de veritat que ho sento molt de prop, això: "metges, mestres i periodistes ens hem de reinventar amb alegria perquè ara hi ha una allau d'informació que genera reptes difícils".
I no m'agradaria que s'entengués fora de context, perquè en dies de (post) campanya això s'entén com a discurs polític (amb polítics de moltes promeses i poca talla). És més transcendent que això: "per això calen més que mai metges de capçalera, mestres exemplars i mitjans que es guanyin el crèdit. Amb passió per la feina".
És la millor justificació als principis d'una: obra et labora amb la màxima de fer-ho bé, sense excuses. I sense por de fer-ho massa bé... (per difícil que sembli d'entendre). Cal tenir-ho en compte ens aquells sectors en què es reclama sovint més autoritat. L'autoritat es comença a perdre quan tot això no es té clar. "L'autoexigència i la recerca de l'excel·lència són valors indispensables que ens donaran l'autoritat moral per ser exigents amb els altres".
Estic eclipsada. ARA, gràcies.
