Sí, veient això un creu en el poder dels signes... i en les històries tan curtes com intenses.
PD: gràcies per la troballa, Jose ;D
dijous, de març 12, 2009
Signes
dilluns, de març 02, 2009
Entendre els mapes d'una terra imperfecta
No he tingut mai una gran facilitat per orientar-me, així que els mapes poc m'ajuden. És una tasca pendent, una cosa més per aprendre: saber llegir i interpretar els mapes.
Tot i això, de mapes n'hem vist de tots colors, de totes formes i tamanys des de l'escola fins a la vida quotidiana, que els utilitza per marcar-nos itineraris, situar-nos en un punt o orientar-nos cap a un altre.
Ja en una altra escala, la mundial, fa qüestió de dos anys vaig "descobrir" l'enrenou de les projeccions dels mapes i en concret, del mapa del món. Resulta que també es pot mirar des de molts punts de vista, segons la projecció del planisferi que tinguem reproduïda. I aquí afloren dos noms: Mercator i Peters.
El primer ens ha ensenyat des del s.XVI un mapa distorsionat en quan a proporcions de territori, però ideal per esbrinar distàncies en línia recta i reproduir la forma dels països i continents. Amb els anys, aquest avantatge ha estat desterrat per un altre, el de la representació fidedigna del territori (quantitativament parlant), és a dir, de la dimensió.
Si ens preguntem una mica més sobre les diferències nord-sud, també arribarem a parlar de les projeccions dels mapes. Mercator donava preponderància territorial al nord, incidint més encara en la societat dual del nord i del sud, la del desenvolupament i el subdesenvolupament.
Amb la projecció de Peters es dóna més importància a la dimensió real per sobre de la forma, així que la seva representació s'acosta més a la realitat pel que fa a la distribució de l'espai territorial.
Potser ara tenim un nou desavantatge, però és impossible traslladar una esfera imperfecta com la de la terra en un mapa (un pla) sense alterar o bé la dimensió (com Mercator) o bé la forma (com Peters). Ara bé, en la societat del s.XXI, preocupada per la imatge i la representativitat (o la del res és el que sembla), la idea de Peters encaixa molt millor.
Mireu però aquesta escena que he trobar per la xarxa mentre buscava informació del tema. És de la sèrie The West Wing i en aquesta ocasió, uns cartògrafs defensors de la justícia social intenten explicar i fer encaixar tot això de les projeccions a la Casa Blanca.
No es tracta només d'una qüestió visual, sinó que la reflexió abraça el camp social.
Tot i això, de mapes n'hem vist de tots colors, de totes formes i tamanys des de l'escola fins a la vida quotidiana, que els utilitza per marcar-nos itineraris, situar-nos en un punt o orientar-nos cap a un altre.
Ja en una altra escala, la mundial, fa qüestió de dos anys vaig "descobrir" l'enrenou de les projeccions dels mapes i en concret, del mapa del món. Resulta que també es pot mirar des de molts punts de vista, segons la projecció del planisferi que tinguem reproduïda. I aquí afloren dos noms: Mercator i Peters.
El primer ens ha ensenyat des del s.XVI un mapa distorsionat en quan a proporcions de territori, però ideal per esbrinar distàncies en línia recta i reproduir la forma dels països i continents. Amb els anys, aquest avantatge ha estat desterrat per un altre, el de la representació fidedigna del territori (quantitativament parlant), és a dir, de la dimensió.
Si ens preguntem una mica més sobre les diferències nord-sud, també arribarem a parlar de les projeccions dels mapes. Mercator donava preponderància territorial al nord, incidint més encara en la societat dual del nord i del sud, la del desenvolupament i el subdesenvolupament.
Amb la projecció de Peters es dóna més importància a la dimensió real per sobre de la forma, així que la seva representació s'acosta més a la realitat pel que fa a la distribució de l'espai territorial.
Potser ara tenim un nou desavantatge, però és impossible traslladar una esfera imperfecta com la de la terra en un mapa (un pla) sense alterar o bé la dimensió (com Mercator) o bé la forma (com Peters). Ara bé, en la societat del s.XXI, preocupada per la imatge i la representativitat (o la del res és el que sembla), la idea de Peters encaixa molt millor.
Mireu però aquesta escena que he trobar per la xarxa mentre buscava informació del tema. És de la sèrie The West Wing i en aquesta ocasió, uns cartògrafs defensors de la justícia social intenten explicar i fer encaixar tot això de les projeccions a la Casa Blanca.
No es tracta només d'una qüestió visual, sinó que la reflexió abraça el camp social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
