Pensava que ens resistiríem més però... ja tenim el Halloween aquí. És el primer any que celebrem la castanyada endrapant panellets -alguns fets de casa- i castanyes amb la casa guarnida de fantasmes, esquelets i carabasses a l'entrada...
Sempre he pensat que resistir-se a les modes imperants és un exercici més propi d'aquells que pretenen "portar la contrària" en aquests temes. Però tal i com està el pati crec que hem d'entendre aquesta resistència com un doble joc en el que la partida s'ha de guanyar des de casa.
Els veïns de Port Aventura i El Corte Inglés que facin el que vulguin amb els seus monstres de Halloween i el seu Papá Noel. Però posats a celebrar coses, millor escombrar cap a casa.
"Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat". Raimon dixit.
Sempre he pensat que resistir-se a les modes imperants és un exercici més propi d'aquells que pretenen "portar la contrària" en aquests temes. Però tal i com està el pati crec que hem d'entendre aquesta resistència com un doble joc en el que la partida s'ha de guanyar des de casa.
Els veïns de Port Aventura i El Corte Inglés que facin el que vulguin amb els seus monstres de Halloween i el seu Papá Noel. Però posats a celebrar coses, millor escombrar cap a casa.
"Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat". Raimon dixit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada