Stalin versus Metropolis

No puc deixar de fer una reflexió sobre l'escenografia de l'obra Stalin (JM Flotats). Llums i ombres que prenen qualsevol dels pocs colors que puguin aparèixer sobre l'escenari. Línies que trenquen l'espai. Caos amb diagonals. Columnes inestables. Una profunditat que sembla arribar a l'infinit més inhòspit.

Aquests mateixos apel·latius els podria utilitzar per la pel·lícula Metropolis (Fritz Lang), de l'any 1927. Aquest film recrea una ciutat divida per dos sectors, el dels poderosos i el del proletariat de l'any 2026.

Els arguments d'una i l'altra són aparentment diferents, però al mateix temps i en essència, tenen punts en comú. L'escenografia i els decorats d'ambues transmeten els mateixos sentiments: la ràbia, la incomprensió i l'opressió d'uns, amb poques veus per a l'esperança. I l'opulència, la superioritat i alhora la fragilitat dels altres. La dicotomia provoca una inestabilitat que sobre l'escenari, parla per si sola.

En definitiva, tot un encert.