N'hi ha per a tots els gustos, però alguns semblen trets d'una pel·lícula de ciència ficció. Després et trobes els pares i les mares fent autèntiques trifulques per muntar i desmuntar aquests sofisticats aparells que al fi i al cap, han de servir per transportar els més petits.
A banda de la despesa que suposen, hi ha un altre motiu de pes que fa decantar-te per un model senzill però resistent i és que tot el material dels nens és gairebé efímer. Els petits creixen molt ràpid!
Entenc que la indústria de la puericultura genera molts beneficis econòmics, però hi ha una estranya necessitat creada per la qual cada moment dels petitons tenen uns estris tan i tan específics, que de seguida queden obsolets. Me'n faig càrrec, és el consumisme.
I tot això ve perquè amb alguns d'aquests cotxets ultramoderns no hi ha qui es mogui per les ciutats, on l'espai es ven a preu d'or i on l'accessibilitat encara no té totes les lletres. L'altre dia gairebé em van atropellar amb un d'aquests trastos. Altra cosa és que alguns pares i mares els facin servir a mode de trencaneus, per anar replanant el camí i fer més via. Posats a fer, es podria proposar un carnet per a conduir aquests vehicles, que ara ja porten frens i tot. I rodes tot terreny, per anar per la ciutat. Com aquell que va amb tot terreny per la Diagonal, camí de Pedralbes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada